Classes d’història
1 octubre 2008 – 16:07No pens recordar ara mateix les classes d’història de la meva època d’estudiant, no. Més aviat em refereixo a les classes d’història que, des de fa unes dues o tres setmanes, apareixen a les planes del nostre Setmanari. El meu company Joan Castanyer i el representant del Grup Tradicionalista ens tenen ben entretinguts setmana rera setmana amb aquestes classes d’història, dedicada bàsicament a la Guerra Civil espanyola.
Està clar, i en aquest cas està més que demostrat, que la història va al gust del consumidor… o del qui l’hagi d’explicar. I si hi ha una guerra entremig, morts, víctimes, perseguits i perseguidors, el que està ben clar és que hi haurà dues històries ben diferents. Dues històries que possiblement mai es reconciliaran i que difícilment podran anar de la mà.
No entraré a polemitzar sobre qui té raó o qui no, no és la meva feina, però de la mateixa manera que no faré la contra a un metge si em diu que tenc una gastrointeritis, també és cert que no faré la contra a un historiador. Un pot tenir els ideals que li surtin dels dallonses, i els pot defensar fins on cregui convenient. Ara bé, difamar, distorsionar o bé fer creure una cosa que no és… em diu molt poc d’aquella persona, per molt tradicionalista que es vulgui dir.
Crec que la postura de la dreta, i no només de la dreta més extrema, sinó la dreta cèntrica també, és totalment errònia. El discurs que tantes vegades hem sentit de que “no hem de desenterrar els morts, cal deixar-los com estan per no tornar a obrir ferides del passat” només vol ocultar una cosa, i és la por a demanar perdó i a acceptar que una gran part de la població espanyola patí una persecució en tota regla. Fins que la dreta, descendents dels que, com diuen alguns, convertiren Espanya en una “grande y única”, no siguin capaços de dir en veu alta “PERDÓ”, no es curarà cap ferida.
Tot això, per suposat, sense oblidar-nos que els familiars de les víctimes tenen tot el dret a fer descansar on vulguin i com vulguin als assassinats en la guerra civil. Faltaria més!
Està clar que és un tema que dóna per molt, i com deia al principi, sempre hi haurà defensor per un bàndol i per un altre. Jo em remetré simplement al que diu la història, i és que Espanya va estar sotmesa a un règim feixista un bon grapat de dècades.
Això, per molt que es vulgui embatumar, no canviarà. Caldria tenir, per tant, una mica de dignitat i reconèixer el que va ser, demanar perdó i tancar aquesta pàgina tan trista de la nostra història.
De tota manera, celebro que dues persones tan llunyanes, no sols físicament, sinó ideològicament, siguin capaços de defensar els seus punts de vista a ulls de tothom. Sens dubte, és molt més encertat que aneu a fer un cafè tots dos tot sols. Així tots en podem aprendre un poc més!
9 respostes a “Classes d’història”
miretel, un altre exiliat donant lliçons de moral. Si aquí hi ha colcu que aqui no té ni puta idea de res ets tu, un comunista de caviar.
Per Tofol el oct 1, 2008
Sí, senyor, en Tofol (que haurem de suposar que no és exiliat perquè sinó el que pensi no comptaria) ens ha donat una lliçó de com s’ha de rebatre una opinió. Amb tants arguments no sé amb quin quedar-me…
Per tiqui-taca el oct 2, 2008
Ja se sap la dreta – extrema-dreta i no tan extrema – sempre va errada. L’esquerra ella posseix la veritat absoluta de les coses i concretament de la nostra Memòria Historica o millor dir de certa Memoria Històrica.
Anam bé. Hem canviat les clovelles i el bessó segueix el mateix.
Els que ahir mos pintaven com polissons avui els mos pinten bons al.lots i els que ahir mos pintaven com angelets del Cel ara s’han convertit en dimonis rabiosos.
Records a Boig de la Ciutat i a altres “amics” del forum de sollernet.com.
Per Joan Estades de Moncaira el oct 2, 2008
Li diria a nen Tofol i a alguns com ell o com es metge tradicionalista que a lo millor ells no han estat 40 anys de vidua de guerra a 21 anys amb tres fills i sense cobrar ni un cèntim per haver-ho estat per la part rotja i no nacional. La meva padrina sí que ho va estar i només un govern com el de Felipe González li va “minimament” reconeixer la viudetat tot i haver d’esperar 40 anys.
El que passa es que n’hi ha que no volen que ningú alçi l’estora, ni sia cosa que trobin qualque cosa que ens avergonyi. No Sr. Darder?
Per Un amic den Tofol el oct 3, 2008
Ja hem obert la caixa dels trons! Idò aquí en teniu més:Sabeu quina va ser la veritable persecució? Idó la que patiren les 6.832 víctimes eclesials, que hi va haver a Espanya en temps del “Moviment”, assassinats per comunistes i anarquistes i altres xusmes d’esquerra: 13 bisbes, 4.216 preveres diocesans, 2.365 religiosos, 238 monges i religioses, i no s’inclouen aquí els nombrosos laics també perseguits i llinxats(Dades fidedignes publicades per Nicolau Pons, S.J.) Tots ells eren persones desarmades i sense possibilitat de defensa, i que no tenien res a veure amb política. Només per aquests covards crims sense precedents llevat de les persecucions de lAntiga Roma -que mai tendran perdó de Déu ni de ningú-, l’esquerra hauria de callar i deixar-se de victimismes (inclòs aquest solleric resident a Alemanya que setmanalment ens vol adoctrinar damunt el “SÓLLER” amb uns escrits ofensius que jo qualificaria com a mínim d’inmorals) i assumir que la derrota de 1939 ja no pot tornar enrera.És un fet històric i punt. Per cert, d’entre tots aquests morts que he citat, hi havia 20 mallorquins, dos dels quals eren sollerics: Bartomeu Arbona Estades i Pau Noguera Trias, ambdós assassinats a Barcelona l’any 1936. El primer tenia 74 anys i el segon 19 anys. La Memòria Històrica ha de ser per a tots, i val més que deixem les coses com estan per no repetir els camins erronis del passat, i mirem cap al futur.(Postdata: CAFE PER A TOTS).
Per caparutxeta blava el oct 4, 2008
Per en PP (Pere Pastor) i en Batac. Tothom ja coneix a nen Batac i no fa falta allargar-se més en el seu currículum perquè es perdre es temps. Lo que mestranya, de fet no mestranya, es que en PP com diu ell vulgui no recordar les classes d’historia des batxiller per intentar articular una defensa o atac referent a setapa en sa que llavonces se refereix. Quina clase de “periodista” ets ido si no tens unes fonts sòlides creíbles i imparcials? Enlloc de quedar bé i demostrar que t’has empapat de datos i empollat de ses idees fonamentals, a sa primera de canvi demostres una opinio subjectiva sectària, com sol ser habitual en tu i falta de rigor. A tu te van ses modes, estic segur, fa 50 anys estaries remant en sa direccio contrària, perque gent com tu -amb tos es respectes Pere- va cap on se gira es vent. Vegent amb sa pobre manera que aritcules aquest article no puc pensar altre cosa. Pero si te vols guanyar sa confiança de neutrals lectors com jo (creume que es aixi) donans una lliçó d’investigació històrica i cerca un poc sobre es paper des predí den Batac a sa Guerra Civil.
Per Tofol el oct 5, 2008
No me’l crec senyor Tofol, si vostè fos tan neutral no s’hagués picat tant….En Pere Pastor no ha escrit una noticia, ha publicat un article d’opinió, vostè sap el que és un article d’opinió ?????? Els articles d’opinió no es contrasten ni es comproben ni res de tot això, en els articles d’opinió s’escriu el que es pensa, ho ha entès?
A banda d’això, m’agradaria dir que si bé a totes les bandes hi va haver víctimes, la banda derrotada a sobre va haver de patir una humiliació posterior per part del règim franquista que no tenia raó de ser.Franco i els seus es van recrear en la seva vistoria i encara ara tots nosaltres mantenim a molts d’aquests que van viure a costa de la guerra Y de la pos-guerra, que es van enriquir a base de la misèria dels altres. No es tracta de ser de dretes o esquerres, es tracta de reconèixer les coses, és clar que hi va haver gent de dretes que ho van passar molt malament però n’hi va haver molts que es varen beneficiar de les desgràcies dels altres y ara ja no s’en recorden.
Per Taelman el oct 5, 2008
Taelman. Un partit que es guanya no forçosament significa que hagi de ser per golejada, pot ser un 100 a 99. Si transformam els punts anotats en baixes personals, ambdós equips (ambdos bándols) perden molta gent. Si enraonam aquest símil esportiu amb dades purament estadístiques, una opinió d’un suposat “periodista” no pot ser tan tendenciosa, capciosa i partidista com per no tenir en compte la masacre de l’altre bàndol. Evidentment qui perd un partit, una guerra o una partida d’escacs no guanya, no té els beneficis del guanyador. Però amb aquesta frase no descobrim Amèrica. Si no pega una fullejada ràpida a l’enciclopèdia d’Història Universal que tens a l’estanteria de ca teva i diguem quin bàndol perdedor ha aplicat les seves polítiques després d’haver perdut. Cap ni un.
Però no t’equivoquis, si haguéssin guanyat els rotjos també haurien aplicat el mateix rodillo que Franco, o te penses que hagúessin estat tan benevolents com ses monges des Port?
El que particularment em toca els orgues es que gent poc documentada faci un ús personal d’una història que si m’apures es injusta al 50% en parts iguals respecte als dos bàndols.
Per exaltat ja tenim a n’en Batac, encara que crec que demanaré una subvencio a lAjuntament aprofitant això de la LLei de Memòria Històrica, per fer un estudi històric del paper del seu predí a la Guerra Civil.
Per Tofol el oct 5, 2008
Amic Tòfol:
Com que t’has referit a mi en vàries ocasions, sí que m’agradaria deixar ben clar un parell de detalls que me semblen sumament interessants. No és la meva intenció ni manera de fer el seguir contestant a comentaris i demés, perquè entraríem en una voràgine de contestacions i més contestacions que segurament no ens posarien mai d’acord, o sí, qui sap! I no ho faig tampoc perquè per això ja deixo ben expressada la meva opinió en el blog en sí, agradi o no. Igualment voldria afegir que:
· El blog en sí, el meu i el de qualsevol individu -si s’entén blog com a tal-, serveix única i exclusivament per fer una interpretació dels temes que un mateix creu pertinent. En poques paraules, i com diuen la gran majoria de diccionaris, l’opinió és el dictamen o judici que es forma d’alguna cosa questionable. Per tant, una opinió no representa en cap cas la veritat absoluta, tan sols el punt de vista de qui l’expressa. En aquest cas, és el meu punt de vista de quelcom questionable, que tindrà gent que hi estarà d’acord, i gent que no ho estarà.
· Tenir un blog en una edició digital d’un periòdic, no significa ser periodista ni treballar-hi com a tal -ni som periodista ni actualment treballo de periodista-. Per tant, les opinions que es mostren en un blog, en el meu en aquest cas, són totalment subjectives, que no sectàries. Són opinions d’allò que passa o que ha passat, sense voler entrar a donar cap lliçó de res a ningú, sinó expressar una opinió molt personal d’un fet concret.
· Com a opinió que és d’un fet questionable, no ha de pretendre en cap cas llegir-hi en el meu escrit el que no és. Simplement em va resultar curiosa la manera en que el Sr. Castanyer i el Sr. Darder ens donaven classes d’història, i si recorda bé el final del meu post, deixo clar que m’agradaria que seguissin amb les cartes en comptes de quedar per fer un cafè per tal que “tots en podem aprendre un poc més!”. Me pareix que en cap cas refuso voler aprendre tant d’un bàndol com d’un altre.
En definitiva, amic Tòfol (permeti’m emprar el qualificatiu d’amic de manera carinyosa tot i que no el conec), podrà estar o no d’acord amb els temes que jo tracti, i podrà estar d’acord o no en la manera que ho faci. Però en cap cas pretengui llegir els meus articles com si es tractessin de lliçons de moral. No som aquí per donar classes de res a ningú, tan sols per aportar la meva humil opinió en temes tan dispars com el tractat en el present post, entre d’altres. Tal i com ha fet vostè expressant la seva opinió vers el meu escrit. Visca la llibertat d’expresió!
Salutacions!
Per Pere el oct 7, 2008