Estirada de cabells col·lectiva
7 novembre 2008 – 1:01Això és el que deuen estar fent en aquests moments, i des de fa algunes setmanes, moltes de les persones que tancaren la porta al Joventut Mariana per tal de patrocinar l’equip. Tots aquells que no volgueren “cedir” el seu nom per ajudar, col·laborar, participar i fer gran al nostre club, ara es deuen pegar fortes estirades de cabells al veure el ressò mediàtic que té l’equip, gràcies, fonamentalment, a la bona marxa esportiva del conjunt solleric.
Són moltes les portes que el bo de Joan Puigserver va intentar obrir. Són moltes les xerrades i reunions que s’esdevingueren. Però aquestes “grans” empreses (grans només en nom, no en esperit) posaren la crisi com a excusa i donaren el no al Joventut Mariana.
Per suposat ningú no pot obligar a cap empresa a destinar una part dels seus diners a subvencionar un equip professional, i més si aquest és femení. Lamentablement, encara a dia d’avui, hi han massa perjudicis en contra de l’esport femení en general, i poques són les empreses -potser haurien de ser les institucions, per donar exemple-, que donen la mà a l’esport femení per igualar-lo al masculí.
És evident, ens agradi o no, que sempre estira més l’esport masculí que no pas el femení. És una herència que haurem d’arrossegar durant molts anys. La raça humana, per desgràcia, encara creu -per molts de manera inconscientment i per molts d’altres de manera plenament conscient-, en el sexe fort i el sexe dèbil.
En fi. Que les nostres valentes dones tenen una oportunitat d’or per fer gran l’equip, el club i el poble de Sóller. I tot gràcies a l’ajuda de molts de sollerics que no dubtaren, aquest cop sí, en obrir la porta a Joan Puigserver de bat en bat, per tal d’ajudar al primer equip femení del Joventut Mariana econòmicament per tal de fer viable un fet històric en el sí del club degà en bàsquet a les Balears.
L’èxit, de moment, ja és de tots. Menys dels que no hi han volgut esser. Ells s’ho han perdut!
2 respostes a “Estirada de cabells col·lectiva”
Estic d’acord amb el que dius menys amb les deus darreres frases.
Es cert que més d’un empresari deu pensar: “carai! idò sí que tal volta mereixia la pena invertir en aquest equip”. Precisament per això, pens que ara noltros no hem de tancar portes a ningú i resignarnos a que alguns ens van dir que no. Sinó tot el contrari, tenim l’excusa perfecte per tonar a tocar-les! Per tant l’èxit encara pot ser de tots, dels que ja han pujat al nostre tren i també dels que els hi podem oferir que encara hi pujin! Pere, al nou pavelló hi haurà molts metres per posar-hi publicitat. Entens el que te vull dir, no? (Tan mateix empenyem els dos en el mateix sentit).
Per Xesc el nov 9, 2008
Si Xesc, tens raó. En qualsevol cas, no era la meva intenció mantenir la porta tancada als que van dir que no en certa ocasió. I sé que el club no tancarà mai portes a un possible patrocini, per moltes carabasses que hagin donat en el passat. Però sols volia remarcar que l’èxit, ara per ara, és dels que són dins el tren, no dels que s’han quedat a l’estació.
Salut!
Per pere el nov 10, 2008