Més enllà del bassiot

Exemple de persistència

23 gener 2009 – 13:52

He tingut la sort, en els darrers mesos, de fer amistat amb un home que estima el seu país. Un país petit, com cantava Lluís Llach, que no és aliè a la crisi que ens toca viure. Ell és president d’una discogràfica que des de la seva fundació, ara ja fa uns 25 anys, ha lluitat en un mateix sentit, en una sola direcció: donar suport i treballar amb els autors del nostre país, això sí, respectant la seva expressió idiomàtica.
La discogràfica és PICAP. I el seu màxim responsable és Joan Carles Doval. Per les seves mans han passat artistes de la talla de Lluís Llach o Maria del Mar Bonet, entre molts d’altres, a més d’altres intèrprets desconeguts per la gran majoria, però pels que PICAP ha apostat d’una manera decidida i compromesa, donant-los les eines necessàries per fer-se sentir i conèixer al llarg del nostre país.

He volgut fer aquesta petita introducció per tal de posar com exemple el propi Doval i la pròpia discogràfica. Immersos en una crisi com la que estem, i si hi sumem els problemes que han anat experimentant les discogràfiques, ja no sols del nostre petit país sinó també les internacionals, amb la revolució de l’MP3, Doval no ha tingut por a mantenir l’esperit de la seva discogràfica. A seguir apostant per gent nova, gent desconeguda pel gran públic. A seguir donant suport a artistes ja reconeguts per la seva trajectòria dins el món musical però que potser no han estat mai un pexit en vendes. A seguir innovant oferint discos a la carta en format MP3 a 1 euro la cançó, amb la qual cosa, l’usuari final pot fer-se un disc recopilatori d’un sol artista o de varis. Segur que altres discogràfiques també ofereixen aquest servei, però… quantes cauen en el parany de que el que no és comercial no serveix de res? PICAP no ha apostat per artistes comercials. Ha apostat, simplement per artistes. Sense cap altra adjectiu. I els seus 25 anys de trajectòria són un bon exemple de saber fer i de que aquell somni que un dia perseguí Joan Carles Doval no era pas una utopia. Fins i tot es permet el luxe d’organitzar un concert gratuït del nou disc d’una gran artista, pel meu punt de vista, Lupe Villar (pels no entesos, sinònim a rock dur). 
Mantenir un ideal, un mateix camí, ser fidels a sí mateixos, creure en un projecte, és sens dubte  la millor eina per fer-se respectar, i per suposat, per poder fer front a una crisi d’abast internacional. A tenir fe, a tenir paciència. Aquesta és, al meu modest entendre, la medicina que tots hauríem d’aplicar en aquests moments durs, en que moltes famílies veuen com els seus recursos econòmics disminueixen, d’altres s’han de mal vendre les seves propietats per poder seguir visquent “dignament?”. A mantenir-nos forts, ser pacients i actuar amb seny. Confiar en el que tenim al nostre voltant apostant per la qualitat del que ens envolta.

Joan Carles Doval ha cregut en PICAP. I PICAP ha cregut amb els artistes locals.
Ara sols cal que nosaltres creguem en allò que desitgem, i aque aquest desig, pugui ser realitat. No podem esperar a solucionar la crisi econòmica que tots patim, però sí que la podem fer més bona de dur si tots aportam un granet d’arena.