setmanarisoller.catsepBlogs del Setmanari Sóller

Cotxes i renous

22 setembre 2008 – 12:09

He llegit la notícia que apareix al nostre Setmanari, en relació a l’índex de trànsit de la nostra localitat. El cert és que la notícia en sí no m’ha vingut de nou, era quelcom que ja em podia imaginar, i que no ha fet més que confirmar-ho, ara amb dades sobre la taula.
Tenim el mateix índex de trànsit que a Palma!!! Dit així, a qualsevol que no hagi estat a Sóller, podria imaginar-se un carrer Jeroni Estades de quatre carrils, un carrer de Sant Jaume amb carrer i voravia més ample, un carrer de Sa Lluna de doble direcció amb tres carrils per banda… Però no.
El problema de l’alt índex de trànsit -i no cal haver anat a estudiar a Salamanca per saber-ho- rau en el complex sistema geogràfic de la nostra ciutat. O de la nostra vall, millor dit, i amb això quedarà tot dit, valgui la redundància.
Entre la proliferació de cases i vivendes per tota la Vall i el fet que, perquè no dir-ho, ens estem tornant de cada vegada més còmodes, fa que la situació es vagi agreujant any a any. És previsible que el nombre de ciutadans de Sóller anirà en augment, com per tot arreu, i per tant, el nombre de vehicles augmentarà, sobretot els de quatre rodes que ens permeten molta més autonomia, però els carrers seguiran essent els mateixos: carrerons estrets, amb voravies petites i en molts casos de difícil accés.
És per això que penso que la realització d’un estudi d’aquestes característiques és una tudada de doblers. Així de clar! Desconec el que ha costat i si ha costat alguna cosa. Imagino que sí. De ser així, per què no gastar-se els diners en incentivar l’us de transports alternatius com la bicicleta o transport públic, o fins i tot les motocicletes o ciclomotors? Per què no gastar-se’ls arreglant el que tenim, adecentant els carrers per fer-los més pràctics per a vehicles i vianants?
Com sempre, les bones voluntats polítiques xoquen de front amb la realitat. Una realitat crua i que necessita mà de metge, però amb urgència!
Després, a partir d’aquí, ens podrem pensar si hem de peatonitzar o no tot el centre? Sa plaça, carrer de sa Lluna, Jeroni Estades… Jo en sóc partidari, ho confesso, però sempre i quan existissin tres coses que avui en dia pareixen impossibles: voluntat política en forma de places d’aparcament, conscienciació i incentivació per a altres mitjans de transport més lleugers i transport públic.
Moltes ciutats aposten per a la peatonització del centre de la seva vila. Aquest estiu van venir uns amics foranis a Sóller i em confessaren que Sóller seria encara més preciós si el centre fos peatonal. Li vaig dir que sí, però el problema és que a nivell polític, mai no s’han fet els deures en matèria de prevenció! Au idò!

El futbol solleric vist des de més enllà del bassiot

16 setembre 2008 – 10:10

He seguit durant les darreres setmanes, amb més pena que cap altra cosa, les disputes que han sorgit entre el futbol base i el CF Sóller. No entraré a polemitzar quina és la causa que ha duit a tot plegat ni qui té la raó o la deixa de tenir, entre d’altres coses perquè el meu bon amic i company de blog Joan Antoni ja ho ha fet, i també, perquè sóc un total desconeixedor dels successos que han portat aquesta mala maror.
Emperò, des d’aquí, des de més enllà del  bassiot, no puc si no encrispar-me amb mi mateix i amb els sollerics en general. Per què no som capaços de fer les coses ben fetes? Per què sempre trobam traves a tot? Per què sempre hi ha d’haver diversos fronts enfrontats?
No puc entendre de cap de les maneres perquè el futbol base i primer equip no és tot un. Potser sóc un total desconeixedor de les normes o reglaments futbolístics que fan inviable que existeixi en un mateix club futbol base i un equip de competició, ho dubto, i per tant, no ho entenc! Per què sempre han d’estar enfrontats futbol base i primer equip?
La raó de tot plegat no sé on trobar-la, sincerament. Uns diran “blanc”, i els altres diran “negre”, però cap dels dos dirà “gris”. I els perjudicats, com sempre, els al·lots.
Tant costaria tenir un club com Déu mana? Un club amb un equip de competició, que lluiti per ser un equip de Tercera, amb un futbol base que alimenti aquest primer equip, si és que els jugadors hi arriben amb condicions?
Segurament hi haurà interessos que desconec per tal que això no pugui passar. Però que la situació es repeteixi constantment, cansa, cansa molt… Tant que em fa pensar que tot plegat no forma més que una manera de ser dels sollerics. Ho volem tot per duplicat: setmanaris, societats culturals, clubs de bàsquet, de futbol, de petanca… i fins i tot dos batles!

Restes

3 setembre 2008 – 9:20

He llegit la notícia que apareixia avui al setmanarisoller.cat, referent a l’aparició de restes d’óssos, possiblement humans, en unes obres que es duen a terme al marge del Convent al camí de Son Pons.
Això em recorda una experiència semblant no fa gaire, quan es va instal·lar la grua per les obres de millora de les teules de la Parròquia de Sant Bartomeu. Les obres d’instal·lació de dita grua varen ser paralitzades per aparèixer restes d’óssos, suposadament humans, a la zona coneguda com el fossar, antic cementiri. La notícia, sens dubte, no era que haurien aparegut óssos, sinó que se n’havia amagat l’aparició per part de l’empresa constructora -seleccionada a dit per Patrimoni, tal i com confessà off the record un regidor de l’Ajuntament en aquella etapa- i a més, no s’havia demanat l’autorització necessària per instal·lar una grua de gran tonelatge en una zona declarada Bé d’Interès Cultural. És a dir, dues infraccions en una, a cada qual pitjor.
El cas, seguit pel rotatiu Ultima Hora, va enfadar a més d’un per paralitzar les obres de la nova teulada. Però Patrimoni, que no actuà amb la rapidesa que ho hauria d’haver fet, aviat comunicà que no es trobaren restes entre la terra que l’empresa constructora havia tret -recordem, seleccionada a dit segons confessions arribades des de l’Ajuntament- i va accelerar els tràmits per a la concessió de la llicència de col·locació de la grua. I tots tan amics!
El cas del marge del camí de Son Pons té un component extra: la paralització de les obres ve donada per ordres del batle, unes ordres que en l’anterior cas de la parròquia de Sant Bartomeu, no arribaren mai.

Estic quasi bé convençut que els diferents historiadors locals que tenim a la vall, així com els arxius parroquials, coneixen els llocs on hi ha hagut antigament un fossar o cementiri amb restes d’óssos. Ara que està a l’ordre del dia el tema de la recuperació històrica així com trobar les fosses comunes de la guerra civil, cas obert pel jutge Garzón, no seria descabellat tenir cura també del nostre passat, de la millor manera possible, i elaborar un plànol, amb l’ajuda dels historiadors locals, en el que quedin clars els llocs susceptibles de poder trobar restes humanes, simplement per evitar paralitzacions d’obres i a la vegada, per tenir cura dels que un dia foren sollerics, com nosaltres ara.

“Oferta: 3 x 5 en bragas”

25 agost 2008 – 20:38

Sonarà estrany, a la immensa majoria, aquest primer títol amb que ençataré aquest “Més enllà del bassiot”. No és que em dediqui ara a la moda íntima femenina, ni pens obrir cap comerç semblant. Simplement és el que més m’ha cridat l’atenció de les passades festes patronals de Sant Bartomeu. I m’explicaré.
Passejant pels cèntrics carrers del nostre poble, vaig poder gaudir, com molta altra gent que decidí “fer poble” i participar de les festes, dels diferents punts de venda ambulant que ompliren els carrers del voltant de Plaça.
La gran varietat de que hom podia trobar arribà, però, a límits que desafien la lògica del que un espera siguin les festes del seu poble. Val que venguin xurros, perritos i frankfurts, tot i que jo preferiria un bon frit o un pa amb oli. Val que hi hagi atraccions, venda d’esponges naturals o fins i tot roba típica dels Andes sudamericans. Però que hi hagi una parada que vengui bragues de tot tipus, curtes, llargues i estretes, me pareix una monumental ficada de pota de l’organitzador de les nostres festes.
Crec, i no sé si vaig molt errat o no, és sols una opinió molt particular, que hauríem d’intentar tenir coses més nostres. Recuperar les parades d’artesans de Sa Fira, artesans sollerics o mallorquins, però no convertir el centre del poble en un mercadet on es poden trobar gangues de l’estil “Oferta: 3×5 en bragas”.

Dit tot això, simplement voldria fer un afegitó en aquesta primera aparició al setmanarisoller.cat. La visió que un té del seu poble, des de la llunyanyia, des de Barcelona concretament, moltes vegades, per no dir sempre, amaga la realitat del dia a dia i del que passa arran de carrer. D’aquesta manera, i fruit de les notícies que pugui anar llegint per aquí, o bé notícies que em facin arribar, de l’àmbit que sigui, intentaré reflectir-les aportant la meva particular visió de qui viu Sóller des de fora.

Salut i benvinguts!